«... quina música subtil és aquesta que ix cap a la nit de Lisboa per escletxes i fumerals, ...»
José Saramago, Memorial del convent
Mafra enclou les tensions constants entre la fe i la raó, entre el mite i la ciència, la tradició i l’avanç. Malgrat que la música està tancada entre aquestes quatre parets del convent, se sent. Els sons traspassen les parets, s’escolen pels clevills, per les finestres, pels fumerals. És de nit encara, però prompte començarà el dia. Les campanes comencen a sonar. Les matines, aquests cants austers dels monjos del convent, acceleren la percepció de l’alba. El silenci es difumina entre aquestes quatre parets. És l’hora del res. La Mare de Déu de Fàtima ens protegirà, i la creu i el rosari ens acullen en la fe. El clavicordi sona entre aquestes quatre parets. Les gavines criden una mar absent.
