L’activitat de Joan Cerveró, València (1961), sempre ha estat vinculada al món dels sons, i és des d’aquest material tan eteri que les seues propostes cerquen la trobada entre el sonor i el visual, per crear, més que composicions, espais, paisatges o llocs on el so es vincula a l’experiència.
Format en els conservatoris superiors de música de València, Madrid i Barcelona, va continuar els estudis a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. És Llicenciat en Música, Master en ‘Estètica i Creativitat’ per la Universitat de València, i Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.
Els seus inicis com a percussionista el van portar a experimentar músiques de diferents procedències que traspassaven les normes i les barreres de la música clàssica, i proposaven vincles amb altres arts: el teatre, la dansa, la imatge, etc. I és en aquest àmbit que va portar a terme les seues primeres instal·lacions i projectes, que presenten músiques teatralitzades, instal·lacions sonores o teatre musical, i van des de la teatral Drama (1976) per a trombó sol, fins a les seues darreres composicions per a la imatge. L’any 1997 presenta a l’IVAM-Centre del Carme la seua primera instal·lació L’Art des devises, seguida més tard per La mel és més dolça que la sang (1998), la instal·lació exposició John Cage (EACC, Castelló, 2008); Música i acció (Fundación José Guerrero, Granada, 2012) o la recent Potser només existeix el silenci... (UPV, Valencia 2022). Són nombroses les seues col·laboracions en videoart o videodansa, com ara Respire, de Pierre Jodlowski, Circus Maximus del nord-americà Alvin Curran o propostes tan transversals com la Mascletá Sinfónica per a 100 percussionistes (2013).
A més d’aquesta relació amb les arts plàstiques, és des del 1994 director del Grup Instrumental de València, que l’any 2005 rebé el Premi Nacional de Música, en la modalitat d’interpretació del Ministeri de Cultura d’Espanya.
El seu catàleg de composicions abasta des de la música electrònica fins a l’orquestra simfònica, amb una àmplia dedicació a la música escènica, gènere en el qual ha rebut el Premi de Teatre de la Generalitat Valenciana a la Millor Composició Original (1995), el Premi de la Crítica com a millor director musical de teatre (1998) i el Premi Nacional de la SGAE Daniel Montorio a la composició de música escènica (1996).
Fou director artístic del Festival de Música Contemporània Ensems (1996-2014). Entre els anys 2004 i 2011 va ser director musical del Ballet de Teatres de la Generalitat (BTG). També fou director del Projecte Vint/21 (2011) de l’Auditori Nacional de Música de Madrid. En l’actualitat dirigeix el festival de música contemporània Moderna/música.
Desenvolupa el seu treball pedagògic al Conservatori Superior de Música de València. L’any 2022 s’ha publicat el seu primer projecte discogràfic, Memoria del Olvido, amb el seu nou projecte, Finnmark, vinculat a la interpretació de les seues pròpies composicions.
València, desembre de 2022