EXPOSICIÓ: Joguets i jocs: Exercicis, simbolismes, encaixos i regles

“La vida es una visita muy corta a una tienda de juguetes entre el nacimiento y la muerte.” ― Desmond Morris

Els joguets i jocs de cada època són un fidel reflex de la humanitat, de la seua organització social, de les peculiaritats de les cultures i pobles, de l’ús tecnològic dels materials i de l’aplicació que l’ésser humà ha fet de la creativitat i el disseny en la quotidianitat. Es té constància de l’existència de joguets senzills des de les albors del temps, com les trompes d’argila trobades en l’antiga Babilònia; les boles semiprecioses enterrades juntament amb un xiquet a la ciutat egípcia de Nagada o les nines d’os, ivori o ceràmica d’època paleocristiana. En origen, molts d’aquests joguets tingueren un ús adult en cerimònies, rituals i actes endevinatoris, però van ser adoptats pels xiquets com a diversió. No va ser fins al segle XVIII quan es produeix una important transformació social que inicia, encara que de manera molt tímida, un procés industrialitzador en molts àmbits i que, unit a l’auge de la burgesia i a la mentalitat il·lustrada, també influiria en el món del joguet. No obstant aquesta tendència, no pot parlar-se d’un cert avanç del teixit industrial entorn de la fabricació del joguet fins a ben entrat el segle XIX; fins aleshores només poden referir-se els hàbils treballs d’uns certs artesans que desenvolupen la seua producció de manera particular. El relat argumental de l’exposició, integrada majoritàriament per peces del Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València, atén a la classificació pel sistema ESAR, unes sigles que fan referència a les característiques psicològiques i físiques dels joguets, que els agrupa en quatre categories: jocs d’exercici, simbòlics, d’encaixos i de regles. A aquestes seccions, per a actualitzar i completar-ne la classificació, s’incorporen els capítols referits als joguets didàctics (STREAM) i les experiències de l’era dels jocs electrònics.  

L’auca Jochs d’Infanteça, apareguda en el segle XVII i recollida per l'etnòleg i folklorista Joan Amades en l’Auca dels jocs de la mainada (1947), reuneix una selecció de les principals diversions exercides per la xicalla al llarg dels últims segles en el nostre territori. Es pot advertir que els jocs de les diferents vinyetes, amb escassa o inexistent reglamentació, suposen una representació simbòlica de la manera de viure de la societat, responen a un cert sentit ritual o litúrgic, eren propis de dies festius o es relacionaven amb la guerra i l'enfrontament. Una anàlisi de les pràctiques lúdiques en la història evidencia la clara diferència de gènere. Si bé apareixen distraccions per a tots dos sexes, per a les xiquetes s'indicaven les pràctiques de jocs que referien una manifesta funció domèstica o implicaven un escàs compromís físic; mentre que per als xiquets es marcaven activitats per a reforçar les qualitats físiques, jocs bèl·lics o de precisió i colpejament. Aquesta diferenciació per sexes, malgrat la seua disminució amb els models coeducatius dels corrents pedagògics actuals, encara es fan evidents en determinats contextos.

Els jocs d’exercici són aquells on s’obtenen resultats immediats a través d’accions repetitives, com llançar, colpejar, saltar o manipular. Capaciten per a l’execució de moviments motrius, el control de l’equilibri i el desenvolupament general dels sentits. Els jocs sense joguets conformen una clara tipologia d’entreteniment lúdic dins d’aquest grup, així com les activitats que recorren a objectes senzills com la roda, la trompa, les boles o la pilota. Inclosos en aquesta secció també es troben els instruments musicals; els artefactes que, com les milotxes o molinets, fan valdre la interacció a l’aire lliure amb els elements naturals com el vent; o els joguets de rodes, com els carretons, els patinets o les bicicletes.

Jocs simbòlics són els que recreen o imiten la quotidianitat de la vida adulta en diferents àmbits com la llar, els oficis o els mitjans de locomoció; però també els que inventen ficcions més enllà de les lleis o de les possibilitats socials. És en aquesta secció on es troba una classificació més diversa quant a la tecnologia de producció i constitució. En la fabricació de nines i ninos s’ha recorregut a l’ús de materials tan diversos com l’os, la cera, el cartó, el drap, la pasta, la porcellana o el plàstic; mentre que en altres objectes com els joguets de pedals o les miniatures de mitjans de transport (cotxes, trens, avions o vaixells), es va estendre l’ús de materials com la llanda.

Les accions d’encaix i construcció impliquen la combinació, disposició o amuntegament de diferents elements, moltes vegades modulars i formalment similars o pròxims, per a conformar un tot unitari i integral. Són jocs d’habilitat en els quals la mateixa manipulació permet explorar les propietats dels objectes i experimentar amb els mecanismes propis de la creativitat, com la composició i el color. Alguns exemples d’aquest tipus de jocs els constitueixen els blocs de construcció, els trencaclosques, els puzles i els encaixables; però també altres materialitats més indefinides com la plastilina o el fang.

Les normes o reglaments poden determinar de manera molt marcada la dinàmica o funcionament dels jocs, així que els jugadors s’han d’atenir a aquestes instruccions per a aconseguir-ne l’objectiu final. Fomenten el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, alhora que afavoreixen el progrés en els diferents nivells d’aprenentatge, des de la memorització fins al raonament i la creació. Són precisament les regles les que permeten la jugabilitat en edats més avançades, on queden superats l’instint d’arravatament, la trampa i l’egocentrisme. Atenen les regles els jocs tradicionals de naips, els escacs, el dòmino, el joc de l’oca o el parxís; igual que uns altres més actuals com el Monopoly, el Trivial Pursuit o el Risk.

Amb aquesta denominació s’engloben diferents aparells, des dels que consisteixen en uns pocs components i circuits, fins als que es desenvolupen d’acord amb sistemes mediàtics i tecnologies més avançades. En general, els jocs electrònics es troben lligats als mitjans de comunicació, a les noves tecnologies i a les incipients sensibilitats com a fruit de les importants transformacions culturals i socials de les últimes dècades. En aquesta secció trobem jocs senzills que funcionen amb elements electrònics bàsics, com el popular Simon, que va gaudir de gran èxit durant els anys vuitanta i recorria simplement a llums intermitents com a element visual; però també, els videojocs que s’estableixen per mitjà de plataformes d’interacció amb imatges de vídeo, com els clàssics Pong o Space Invaders.

Les sigles STREAM fan referència, en anglès, als joguets educatius relacionats amb la ciència, la tecnologia, la robòtica, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques (Science, Technology, Robotics, Engineering, Art and Mathematics). A través de l’experimentació, els joguets STREAM alimenten la curiositat i l’exploració de l’entorn científic i tecnològic; afavoreixen la concentració, la reflexió i la capacitat d’atenció; proporcionen contextos per a la resolució de problemes i el desenvolupament d’habilitats tècniques; contribueixen a la presa de decisions a partir de raonaments lògics, i estimulen el pensament i l’acció creativa.

 

Ho saps tot?

1. Quà fas quan caus als ponts?
2. Quants torns perds quan arribes a la posada?
3. Què passa quan caus a la mort?

Comisariado.

Gabriel Songel * Toni Colomina

Coordinación

Beatriz Doménech

Diseño gráfico

Irene Lafuente
Toni Llopis

Colaboración

Lupe Navarro * Irene Fornes * José J. Lorente * Soraya Laarbi * Edurne Vaello * Pep Jordà * Marta Chisvert * Elena Muñoz * Daria Kania * Clara Sánchez * Bárbara Hernández * Cristina Guardiola