EXPOSICIÓ: La Fira de Faura i el joguet tradicional

“La vida és una visita molt curta a una botiga de joguets entre el naixement i la mort.” ― Desmond Morris

Des de temps immemorials la vila de Faura celebra fira el dia de Santa Bàrbara. Nascuda com una concessió medieval, en altres temps reunia oficis com els de ferrer, cordeller, mestre d’aixa, esparter o gerrer, entre molts altres, que oferien al poble el fruit del seu treball. Era una jornada d’intercanvi i de festa, preludi de les celebracions nadalenques i que era animada per torroners, sucrers, torraters, aiguaders, gelaters i jogueters. Amb el pas dels anys, la fira va evolucionar del seu caràcter comercial cap a un espai lúdic i familiar, on els firaires oferien productes d’esplai, dolços i joguets.
En aquest context va nàixer el costum de firar: portar les xiquetes i els xiquets a la fira i comprar-los un joguet. Firar era, i continua sent, un gest d’afecte i de festa; una tradició que anunciava l’arribada de l’hivern i que s’acompanyava de rituals senzills però plens de significat, com estrenar la roba nova o oferir “la barra” a la persona estimada, un típic dolç de massapà.
Els joguets i jocs de cada època són un fidel reflex de la humanitat, de la seua organització social, de les peculiaritats de les cultures i pobles, de l'ús tecnològic dels materials i de l'aplicació que l'ésser humà ha fet de la creativitat i el disseny en la quotidianitat. Des de fa mil·lennis, els éssers humans han jugat. S’han trobat trompes d’argila a l’antiga Babilònia, boles i nines en tombes egípcies o figuretes d’os i ceràmica de temps molt antics. Al principi, molts d’aquests objectes servien per a rituals o cerimònies, però amb el temps van ser adoptats per la infantesa per a divertir-se i imaginar històries.
L'exposició, integrada per peces del Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València, atén a la classificació pel sistema ESAR, unes sigles que fan referència a les característiques psicològiques i físiques dels joguets, que els agrupa en quatre categories: jocs d'exercici, simbòlics, d'encaixos i de regles.
El relat argumental ens convida a redescobrir el valor del joc com a recurs d’aprenentatge, d’expressió i de creativitat; i al mateix temps, esdevé un homenatge a la tradició de firar a Faura, a la memòria compartida entre generacions i a la màgia intacta d’aquells joguets que, encara hui, continuen despertant somriures i records.  

L’auca Jochs d’Infanteça, apareguda en el segle XVII i recollida per l'etnòleg i folklorista Joan Amades en l’Auca dels jocs de la mainada (1947), reuneix una selecció de les principals diversions exercides per la xicalla al llarg dels últims segles en el nostre territori. Es pot advertir que els jocs de les diferents vinyetes, amb escassa o inexistent reglamentació, suposen una representació simbòlica de la manera de viure de la societat, responen a un cert sentit ritual o litúrgic, eren propis de dies festius o es relacionaven amb la guerra i l'enfrontament. Una anàlisi de les pràctiques lúdiques en la història evidencia la clara diferència de gènere. Si bé apareixen distraccions per a tots dos sexes, per a les xiquetes s'indicaven les pràctiques de jocs que referien una manifesta funció domèstica o implicaven un escàs compromís físic; mentre que per als xiquets es marcaven activitats per a reforçar les qualitats físiques, jocs bèl·lics o de precisió i colpejament. Aquesta diferenciació per sexes, malgrat la seua disminució amb els models coeducatius dels corrents pedagògics actuals, encara es fan evidents en determinats contextos.

Els jocs d’exercici són aquells on s’obtenen resultats immediats a través d’accions repetitives, com llançar, colpejar, saltar o manipular. Capaciten per a l’execució de moviments motrius, el control de l’equilibri i el desenvolupament general dels sentits. Els jocs sense joguets conformen una clara tipologia d’entreteniment lúdic dins d’aquest grup, així com les activitats que recorren a objectes senzills com la roda, la trompa, les boles o la pilota. Inclosos en aquesta secció també es troben els instruments musicals; els artefactes que, com les milotxes o molinets, fan valdre la interacció a l’aire lliure amb els elements naturals com el vent; o els joguets de rodes, com els carretons, els patinets o les bicicletes.

Jocs simbòlics són els que recreen o imiten la quotidianitat de la vida adulta en diferents àmbits com la llar, els oficis o els mitjans de locomoció; però també els que inventen ficcions més enllà de les lleis o de les possibilitats socials. És en aquesta secció on es troba una classificació més diversa quant a la tecnologia de producció i constitució. En la fabricació de nines i ninos s’ha recorregut a l’ús de materials tan diversos com l’os, la cera, el cartó, el drap, la pasta, la porcellana o el plàstic; mentre que en altres objectes com els joguets de pedals o les miniatures de mitjans de transport (cotxes, trens, avions o vaixells), es va estendre l’ús de materials com la llanda.

Les accions d’encaix i construcció impliquen la combinació, disposició o amuntegament de diferents elements, moltes vegades modulars i formalment similars o pròxims, per a conformar un tot unitari i integral. Són jocs d’habilitat en els quals la mateixa manipulació permet explorar les propietats dels objectes i experimentar amb els mecanismes propis de la creativitat, com la composició i el color. Alguns exemples d’aquest tipus de jocs els constitueixen els blocs de construcció, els trencaclosques, els puzles i els encaixables; però també altres materialitats més indefinides com la plastilina o el fang.

Les normes o reglaments poden determinar de manera molt marcada la dinàmica o funcionament dels jocs, així que els jugadors s’han d’atenir a aquestes instruccions per a aconseguir-ne l’objectiu final. Fomenten el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, alhora que afavoreixen el progrés en els diferents nivells d’aprenentatge, des de la memorització fins al raonament i la creació. Són precisament les regles les que permeten la jugabilitat en edats més avançades, on queden superats l’instint d’arravatament, la trampa i l’egocentrisme. Atenen les regles els jocs tradicionals de naips, els escacs, el dòmino, el joc de l’oca o el parxís; igual que uns altres més actuals com el Monopoly, el Trivial Pursuit o el Risk.

Amb aquesta denominació s’engloben diferents aparells, des dels que consisteixen en uns pocs components i circuits, fins als que es desenvolupen d’acord amb sistemes mediàtics i tecnologies més avançades. En general, els jocs electrònics es troben lligats als mitjans de comunicació, a les noves tecnologies i a les incipients sensibilitats com a fruit de les importants transformacions culturals i socials de les últimes dècades. En aquesta secció trobem jocs senzills que funcionen amb elements electrònics bàsics, com el popular Simon, que va gaudir de gran èxit durant els anys vuitanta i recorria simplement a llums intermitents com a element visual; però també, els videojocs que s’estableixen per mitjà de plataformes d’interacció amb imatges de vídeo, com els clàssics Pong o Space Invaders.

Les sigles STREAM fan referència, en anglès, als joguets educatius relacionats amb la ciència, la tecnologia, la robòtica, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques (Science, Technology, Robotics, Engineering, Art and Mathematics). A través de l’experimentació, els joguets STREAM alimenten la curiositat i l’exploració de l’entorn científic i tecnològic; afavoreixen la concentració, la reflexió i la capacitat d’atenció; proporcionen contextos per a la resolució de problemes i el desenvolupament d’habilitats tècniques; contribueixen a la presa de decisions a partir de raonaments lògics, i estimulen el pensament i l’acció creativa.

 

Ho saps tot?

1. Quà fas quan caus als ponts?
2. Quants torns perds quan arribes a la posada?
3. Què passa quan caus a la mort?

Comissariat.

Gabriel Songel * Toni Colomina

Coordinació

Beatriz Doménech * Lupe Navarro * José J. Lorente * Soraya Laarbi

Disseny gràfic

Irene Lafuente
Toni Llopis * Carmen Herrero * Carla Haixia

Col·laboració

Isabel Lluesma * Alicia Muñoz * Patricia Escribano * Dana Villegas